El sol del membrillo (Una pel·lícula de Víctor Erice inspirada en un treball d'Antonio López, 1992) filma la determinació artística d'una voluntat per representar un codonyar (membriller) sobre el que incideix meravellosament la llum del matí. És como filmar la confrontació d'aquella voluntat amb la influència còsmica i irreparable del temps, la variabilitat meteorològica i l'evanescència de les formes orgàniques.
Víctor Erice ofereix la seva càmara a la metòdica, casi missional, entrega d'Antonio López al seu treball, a la seva pulcra i religiosa mirada cap a l'exuberància vegetal de l'arbre, al pacient duel amb els eterns cicles de la naturalesa; esforços que s'ajunten a la construcció d'una poderosa metàfora de la creació artística, una metáfora vivent com esculpida entre les parets de la casa-taller del pintor de Tomelloso.
La projecció d'aquesta pel·lícula serà divendres 4 d'agost a partir de les 21'30 hores als jardins de S'Hort de Sant Patrici, al final de la festa de final de curs dels alumnes i socis de l'entitat Art's.
2 comentaris:
Stimada Esperànça.
Aquest blog que tú vas crear pel nostre Club de Cine és fantàstic, i el dus molt bé.
Tens raó quan dius que hi hauriem de participar més tots els qui ens agrada i anam al cine.
Sa meva opinió sobre el Sol del membrillo:
Crec que es una joia de pel·lícuila que versa sobre secillesa de les coses quotidianes que sovint ens passen desapercebudes per les frisseres de la era ultraveloç que vivim.
Plena de sensibilitat, una obra poètica que s'ha d'assaborir lentament una i altra vegada, ( pels qui estudíen cine és cita obligada ), una petita joia, un vidre pulit s'aquells que trobes per allà enmig perquè vas amb el cap baix fixant-te en les coses que apareixen.
Una pel·lícula sense actors on el protagonista es el codonyer( a cops el director ens fa estar dins ell i a cops fora ), que vol reflexar el "tempo" real del pas del temps, en la mesura justa, perquè l'artísta es proposa viure amb aquest ritme ( quantitat de detalls visuals i sonors ens fan veure que vivim una història apart del frenesí extern, aixó és possible!!, pensa que visquessis a una gran ciutat , i aquí ja Deu ni dó...).
Es tracta de viure al ritme de la natura, si ella corre més que noltros, agafem tranquilament sa nostra obra i l'etujam dins es soterrani ( l'important és el procés)
Apart d'aquest gaudir ideal del temps, també vull destacar l'aspecte de la llum.
El director quasi sempre empra la llum natural o llum corrent que pren protagonisme en el film. lo qual li atorga una bellesa i una sencillesa extrordinària i a la vegada espectacular.
i els fosus en blanc , llum pura per indicar el pas del temps.
El pas dels núvols a la llum del sol ( o de la lluna ). tot son detalls que ens desvetllen l'harmonia de la composició.
Les referències a l'art i la cultura clàssica, no tan sols directes sino molt sovint ( quasi constantment )a traves de detalls o de certs planos recordam obres de Caravaggio, Velazquez, Vermeer...
I també la cultura popular, el formar part de la natura.
Hi ha molts detalls que podriem comentar i que ho podrem fer en un altre moment. Xerrar del llenguatge de les imatges, per exemple.
M'està sortint un poc llarg...
El lloc fantàstic, ideal per aquesta pel·lícula. La pantalla gran..., no et dones compte i et fa entrar dins les imatges.l'acolliment dels Casals preciós
Que sí, que les cadires eren un poc dures i la pel·lícula un poc llarga ( el metratge just per jo ),
algun moscart, un poc de fresca de més..., però jo vaig disfrutar tan o més que amb la Frida, i ja l'havia vista ( com més la vegis mes et calarà).
Una abraçada.
Lluís
Gràcies, Lluís
Gràcies pel teu comentari sobre el blog i sobre la pel·lícula... a veure si aconseguim animar a la gent a dir la seva.
A jo la pel·lícula em va agradar però se'm va fer una mica llarga. Vaig veure que hi havia coses que eren molt específiques per persones interessades en el món de la pintura o que s'hi dediquen i potser açò va fer que en alguns moments semblés que allargaven el tema sense motiu. Així i tot, em va agradar veure-la i conèixer el procés creatiu d'aquest pintor, les seves manies i perfeccionisme...
I, del marc i dels propietaris no puc dir més que gràcies, que ha estat fantàstic i que són una gent genial... i que l'any que ve n'hi hem de fer més...
Salutacions
Esperança
Publica un comentari a l'entrada